Pissarres Digitals Interactives

La pissarra digital interactiva (PDI) és una eina molt útil en la tasca diària a l’aula, per la qual cosa ha tingut gran acceptació en l’activitat docent. La seva utilització no implica necessàriament que es faci servir com a eina multimèdia; també es pot utilitzar només com a pissarra tradicional.

És un avenç important respecte als altres recursos que s’han usat amb anterioritat: làmines, diapositives, televisió, radiocasset…

El fet d’utilitzar el llapis electrònic, o fins i tot el dit, directament sobre la superfície dóna un plus al nostre treball.

A més, permet que mentre estem drets puguem interaccionar amb els i les alumnes d’una manera directa i no estiguem davant la pantalla de l’ordinador, cosa que ens fa perdre aquesta connexió amb el grup classe.

L’ensenyament interactiu implica l’ús d’estratègies que estimulen i motiven els i les alumnes, que aprenen més i amb més eficàcia.

No hi ha dubte que la utilització dels recursos multimèdia és un avantatge respecte als que hem fet servir fins ara i, com que no crea una dificultat afegida perquè l’ús és molt senzill i intuïtiu, l’èxit hi està gairebé assegurat.

Els resultats d’estudis recents confirmen que quan s’ha fet servir la PDI com a eina d’aprenentatge a l’aula durant un temps, i es troba integrada a la pràctica docent diària, hi ha una correlació positiva entre el seu ús i els resultats de l’alumnat tant en la motivació com en l’aprenentatge.

Què són?

Les pissarres digitals interactives són bàsicament un dispositiu de presentació que interactua amb un ordinador. Les imatges de l’ordinador es mostren a la pantalla a través d’un videoprojector i es poden manipular i controlar mitjançant un llapis o marcador, o directament amb el dit. Els elements que interaccionen entre si són els següents:

Un ordinador
Un videoprojector
Una pantalla o superfície de protecció sobre la qual s’interacciona
El programari adequat

A més d’aquests elements bàsics hi ha d’altres que són gairebé imprescindibles:

Connexió a Internet
Equip de so
Accés a una xarxa local on poder localitzar o desar els recursos que cal fer servir.

Altres recursos que poden ser molt eficaços són els següents:

Ordinadors per a l’alumnat
Càmera web
Lector de documents

Tipologia

Es classifiquen en tàctils, electromagnètiques i d’infrarojos-ultrasons.

Pissarres tàctils

La superfície de projecció té dues membranes, una de les quals (l’exterior) és sensible al tacte i permet detectar la pressió que s’hi exerceix amb qualsevol objecte: retolador estàndard, dit… Aquesta pressió posa en contacte les dues membranes, fet que permet localitzar el punt assenyalat.

Exemples: Hitachi, SmartBoard i TeamBoard

Pissarres electromagnètiques

Aquestes pissarres també inclouen una superfície de projecció que conté una malla que detecta el senyal del punter o llapis en tota la superfície mitjançant una tecnologia electromagnètica. Aquesta malla envia a l’ordinador el senyal infraroig del punter i localitza el punt assenyalat. Per fer això cal un llapis o apuntador electrònic.

Exemples: Promethean i InterWrite

Pissarres amb tecnologia d’infrarojos-ultrasons

Aquests tipus de pissarres es componen d’un dispositiu que es fixa a qualsevol superfície vertical i llisa mitjançant ventoses, imants o tires adhesives. Amb ella es fan servir llapis electrònics específics o retoladors estàndard en carcassa especial. Per transmetre la seva posició envien una espurna de llum infraroja, que és detectada pel dispositiu i traduïda a coordenades cartesianes, utilitzades per ubicar el ratolí. Tot seguit, una ràfega d’ultrasons permet el sincronisme entre els dos senyals.

Exemples: eBeam i Mimio

Evolució

El perquè de l’èxit

Sempre que es disposi de les infraestructures tecnològiques adequades, les PDI possibiliten tenir d’una forma senzilla i àgil:

Presentacions més atractives gràcies a la utilització de colors, marques i línies de diferents amples i mides;
Accés immediat a la informació;
Utilització de les eines multimèdia: Internet, vídeo, àudio, imatges…;
Interacció amb altres perifèrics, com el lector de documents o la càmera de vídeo;
Adaptació als diferents estils d’aprenentatge: aprendre amb el tacte, el so o la imatge motiva l’alumnat;
Aprenentatge a distància: diverses persones poden connectar-se des de més d’un lloc i al mateix temps;
Utilització per a alumnes amb dificultats motores;
Exposició de treballs personals fets amb anterioritat;
Correcció col•lectiva més eficaç;
Desar la feina feta; al final d’una activitat el treball resultant pot ser imprès i distribuït, i també guardar-lo i recuperar-lo més endavant.

Avantatges

En podem destacar els següents:

Eina neta i atractiva: no hi ha pols ni desordre en els elements que es fan servir.
Augment de la motivació dels i de les alumnes; les classes són més atractives.
Més participació i interacció de l’alumnat. Es deu sobretot a la facilitat d ’ús, a la gamma àmplia de recursos que es poden fer servir i a la motivació que mostra l’alumnat.
Adaptació dels recursos a qualsevol àrea i nivell d’aprenentatge.
Treball amb metodologies diferents: individual, treball cooperatiu, per grups…
Reutilització i/o modificació de les activitats fetes pel professor o professora o per altre professorat.
Font de recursos multimèdia il•limitada.
Aprenentatge senzill i fàcil d’utilitzar.

Programari

El programari que es fa servir té unes característiques comunes a qualsevol tipus de PDI que s’utilitzi. Les funcionalitats bàsiques són:

Creació de pàgines;
Eines de llapis de diferents mides i colors;
Goma;
Selecció d’àrees i objectes;
Escriptura de teclat amb els recursos bàsics del tractament de textos;
Inserció d’imatges de diverses procedències: cercadors, fitxers, galeria d’imatges del programa…;
Enllaços a altres documents o adreces web;
Ús d’eines multimèdia;
Anomenar i deixar les activitats fetes;
Importar documents fets en altres formats;
Exportar documents a diversos formats.